Esta vesprada, les classes semblaven inacabables. Al carrer, fred i plugim; a l’interior, la calefacció a una temperatura pròpia de l’estiu il·licità. Amb la calor, et lleves el mocador del coll, però de seguida torna el fred, i una vegada més, te l’has de posar i callar. Mentre que els companys i el professor parlen i fan exposicions, jo em passe la vesprada interrompent amb esternuts i sonant-me. La taula ja no és taula, és un bosc de mocadors banyats i en forma de pilota o, més aviat, de bombes contagioses. Desitjava que els meus companys estigueren preparats i immunes enfront els meus atacs pro-gripals.
I des del llit, la cosa no canvia molt. No sé quin pijama posar-me: uns em donen calor, d’altres em semblen massa fins. Bé, un combinat, i prou. L’ibuprofé que em prenc abans de gitar-me em descendeix per la gola amb esforç. S’hi arrossega, i sembla que la pastilla és més grossa que l’orifici. Aigua, aigua, aigua. Empeny. Sembla que ja arriba al final del camí. Ara, crec que ja puc jeure al llit.
Ara, què? Sent que estic bullint. Si poguera mirar-me a l’espill, de segur que em veuria encarnà(1). Els ulls em pesen, em ploren. El nas… El nas és un món a part. No sé si és nas o gotera. La tauleta de nit té un aspecte similar a la taula de classe, però sense el perill de contagiar els companys. El llibre, les ulleres i el mòbil no crec que arriben a refredar-se. Però la cosa no acaba ací: baix del coixí, els mocadors també festegen. Ufff, quina calor… fora mantes. Espera, no. Fred. Tapa, tapa! I així successivament, durant tota la nit.
Quan sembla que hi arriba la pau, la relaxació, el silenci… Quan tothom sembla dormir plàcidament als seus respectius llits, i fins i tot els pots sentir roncar… Quan inclús escoltes alguns sons esporàdics del carrer… Llavors arriba el teu final apoteòsic. Arriba l’esternut que despertarà tots els veïns; eixe esternut que, quan acaba i et neteges nas i boca, farà l’efecte de somnífer. I així et quedes, relaxada, durant els pròxims trenta minuts.
Passat els aquests minuts de treva, comencem de zero.
(1) Cliqueu sobre la imatge per a més informació sobre encarnà (encarnat, -ada).
