tag:blogger.com,1999:blog-17855537449959117952024-02-18T22:21:15.111-08:00De viatge per la vidaReflexions d'una filòloga catalana a Birmingham, UKAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.comBlogger19125tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-65053477466684723382015-09-23T10:11:00.000-07:002015-09-23T10:11:46.968-07:00Records d'aniversari emigrantUn any i dotze dies.<br />
<br />
Això és el que fa que vaig deixar ma casa i vaig començar l'aventura que, fins avui, no sabia com de gran seria. Com em faria veure les coses amb un altre color. Com em canviaria personalment i com em faria madurar i estimar més del que estime.<br />
<br />
Encara recorde com em tremolava el cos l'onze de setembre de l'any passat. Com plorava per deixar ma mare i mon pare a soles, per primera vegada. I acomiadar-me del meu gos, d'allò més complicat. Un animalet que de vegades volia assassinar per fer-me matinar cada dia, però que sense ell, encara hauria sigut una sedentària per molts anys més. Però el més dolorós, com sempre, són les llàgrimes de la mare.<br />
<br />
<i>-I per què te'n vas, filla? On seràs millor que a casa?</i><br />
<i>-I qui em donarà diners per a viure, mama?</i><br />
<br />
No ho sabia ni jo. Perquè l'estimat tenia un bon treball, un doctorat que aconseguir, uns anys de bona vida assegurada. I jo? A l'aventura. Perquè m'apetia, perquè estava cansada de ser una cambrera a un restaurant llardós, treballant més hores que un negre, i cobrant quatre duros (com, segurament, la majoria de la gent, amb estudis o sense). I em quedava a soles, amb l'amor a l'estranger i patint amb la calor de l'agost alacantí. No hi havia millor escapatòria que la que tenia al davant.<br />
<br />
Tot és difícil. Tot és difícil la primera vegada que deixes ta casa, la teua família, les teues amistats i els teus costums. És difícil, fins i tot, deixar de veure la mar i el sol que entra per la finestra. Eixe sol que t'il·lumina la cara, que et dóna vida i alegria. El sol que et fa gaudir una estoneta de qualsevol vesprada al carrer, al jardí, a la platja o al balcó, conversant amb qualsevol, amb una copeta de vi o una cervesa que, gota a gota, amara tota la taula.<br />
<br />
Un tros de truita de la mare. Un gra d'arròs que se't cola per la camisa. Mullar el pa amb l'oli d'oliva que ha sobrat de l'amanida del migdia. Tu en pots dir "petits plaers de la vida", jo en podia dir "el meu dia a dia". Perquè arriba un dia en què tot s'acaba. Però també un altre en què tot pot començar.<br />
<br />
I és per això que fa un any i dotze dies, tot va començar de nou. D'una manera diferent. I allò que començava és, precisament, el que ara no vull que acabe mai.<br />
<br />
Ironies de la vida, oi que sí?<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8nI2R74_eyMzc4CaCdqL8uhi8noh-5SzzlWpxd3Fi-ycol8D3fLkUMBwio1ALABRfYQEV6jt9ttfvXBTkslB70bIM3ykCr3j6lAFCYt6jLsSmZJ-USHJqle-ll77J3q6qle8IXnMclDQ/s1600/IMG_20141223_163220.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8nI2R74_eyMzc4CaCdqL8uhi8noh-5SzzlWpxd3Fi-ycol8D3fLkUMBwio1ALABRfYQEV6jt9ttfvXBTkslB70bIM3ykCr3j6lAFCYt6jLsSmZJ-USHJqle-ll77J3q6qle8IXnMclDQ/s400/IMG_20141223_163220.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santa Pola, Alacant</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-3769917032093847272015-01-19T01:29:00.000-08:002015-01-19T01:29:44.031-08:00(i els mugrons que tallen vidre)Em fan por els dies que, en córrer la cortina al matí, no hi ha ni un núvol. Això vol dir que farà fred, molt de fred. Que et poses les sabates que et poses, els peus sempre els tindràs congelats. Que dugues els pantalons que dugues, les cames seran com estalactites baix la cova. I que portes les bufandes, guants i gorres que portes, no podràs aillar-te de les corrents d'aire fred de Birmingham. El nas se t'adorm, si tanques els ulls notes el fred de les parpelles i la gola demana una treva permanent.<br />
<br />
I, en efecte, fa un fred de por. Els carrers estan congelats, has d'anar amb compte quan camines per la vorera, perquè podries ser el protagonista de bacs al nivell de l'antic "Humor Amarillo". I notes com la gent passa d'anar a peu a qualsevol lloc i agafa l'autobús per anar fins i tot al cantó de casa.<br />
<br />
En teoria hauria d'agrair dies de sol en aquest país, que en són pocs, però si almenys calentara... Amb el temps, aprens a gaudir de la pluja constant, i te n'adones que fins i tot fa mes "calor" quan plou. I és gràcies a tanta pluja que tot és tan verd i tan agradable. I en una ciutat tan gran i industrial com Birmingham, és increïble que pugues trobar tants parcs, tanta gespa i tanta aigua neta. I passaria hores i hores gaudint de la verdor i la llum si no fóra per aquest horrible FRED!<br />
<br />
Bon dia i arròs al migdia!<br />
Al meu cas, fish and tomato.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-51728560464037724362014-09-08T02:24:00.000-07:002014-09-08T02:27:42.670-07:00Comiat temporal<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquesta entrada és un <i>fins</i><i> </i><i>aviat</i>. Ha arribat l'hora del comiat a través de les xarxes socials, després dels que compartit cos a cos.</span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els comiats són sempre difícils. Jo, concretament, sóc de les plorones, de les sentimentals, de les abraçades i besades, dels dinars i sopars amb familiars i amics, de les fotos a la cartera i els records al COR (els meus companys filocats sabran ben bé que açò queda redundant ;) algun dia parlarem de la paraula <i>recordar</i> i tot allò que ens en va ensenyar Vicent Beltran). Resumint: els comiats són també una bona excusa per a escriure.</span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els comiats, a més a més, tenen un costat positiu i un altre de negatiu. Aquest últim és el que més costa deixar a una banda. En el meu cas, per exemple, deixe els meus pares, que és allò que trobaré més a faltar. M'independitze per primera vegada, i no sé de quina manera sobreviuré sense els dinars de la mama i l'estima dels dos (o dels tres, si compte amb Jazz). Ja ens veig a ma mare i a mi cuinant per l'Skype, seguint les seues receptes per a fer una paella o una truita com Déu mana. I com no, trobaré a faltar de la mateixa manera les amigues, els amics més propers i els meus companys de carrera i -gairebé- de sang. De la resta de complements, llevat de les persones, poc més trobaré a faltar, n'estic segura.</span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La part positiva és la més extensa. No sé ni per on començar! Oh, sí: me'n vaig d'aquest país que fa riure i plorar alhora. Aquest país que ens roba els diners i les oportunitats. Aquest país d'<i>anti</i><i>-</i><i>somnis</i>. Un país on els llicenciats, els que tenen màster, i fins i tot doctorats, han de treballar servint copes i netejant taules (un treball tan digne com qualsevol altre, per cert, però molt trist per aquells que ho han de fer per falta i obligació). He de dir que encara no he arribat al Regne Unit i ja he aconseguit un treball per anar tirant. Un treball que té a veure -per fi- amb el que he estat fent i formant-me durant cinc anys. I destaque: encara no he arribat al país, i ja tinc un treball.</span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Una altra part positiva, i sense voler ofendre ningú, és que, per fi, abandone el poble. I no és que em moleste el poble en sí, perquè és un lloc idoni per a viure, perfecte si busques un clima estable i calent tot l'any, perfecte si t'estimes la mar tant com jo. Com he dit en diverses ocasions, Santa Pola és un xicotet paradís del Mediterrani. Però, últimament, m'he desencantat amb la seua gent. He vist i llegit coses horribles, ofenses cap a moltes persones, xafarderies de tot tipus, sentiment d'orgull per descobrir fets espantosos, i queixes, queixes i més queixes, on els culpables som tots excepte ells mateixos. Persones que es queixen perquè no hi ha tal cosa, i quan la tenen, no queden satisfets i ja no la volen, tornant, per descomptat, a queixar-se. I més crítiques, i xafardejos, i ficar-se en la vida de tots, fins i tot amb els turistes gràcies als quals mengem i vivim, i sense els quals no seríem més que un poble de pacotilla. Volem que fora de casa nostra ens acullen com a reis i reines, però els que vénen, que s'apanyen. M'heu desencantat i desil·lusionat com a poble, però encara sort que no tots els santapolers sou iguals. Aquells que teniu vertadera estima pel nostre poble, continueu estimant-lo, continueu acollint els <i>deforeros</i><i> </i>amb un somriure i fent que estiguen com a casa. Continueu fent del nostre un poble de tots i per a tots. Perquè eixa és la vertadera essència santapolera: que som extravertits, oberts; que tots sabem que allò que més caracteritza els pobles marítims és la calorosa manera d'acollir la gent, d'obrir els braços a tot aquell que entra a la vila. D'aquests santapolers, sí que em sent orgullosa, perquè és la Santa Pola que conec i que m'estime. Seguim la tradició, no perdem allò que és vertaderament nostre.</span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Més coses positives: per fi, PER FI, viuré a un lloc on plou. Estem més secs que la moixama i torrats a més no poder. No sé quantes vegades hauré parlat amb els meus amics i coneguts, i els hauré comentat que m'encanta l'hivern, que m'encanten el fred i la pluja. Ací, res de res. Adoneu-vos que estem a 8 de setembre i portem tota la setmana a més de 30ºC, amb nits sense dormir per la calor, i sense pràcticament eixir de casa pel sol que ens cau al damunt. Sempre ho he dit, que em sent com l'ovella negra del poble: em diuen Mar, no m'agrada el peix, no m'agrada la platja, no m'agrada la calor. De fet, jo estiuejava en un dels llocs més fresquets i que menys tenien a veure amb la mar, al Río Mundo, en una xicoteta aldea on podies fer la migdiada a l'ombra dels arbres al costat del riu, on vivien quatre gats comptats i on ningú s'interessava pel que feies i pel que no feies. Això era vida. <span style="font-size: x-small;">[Salutacions a tots els <i>mesoneros</i>!!].</span></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">I, per últim, allò més positiu: comence una nova vida, al costat de qui més estime. Em mor de ganes de viure noves experiències, de conéixer noves cultures, de perfeccionar l'anglés, d'explorar nous llocs, i fer-ho amb ell. Després de quasi dos mesos de "soledat", una es torna pràcticament boja</span>. <span style="font-size: small;">La distància no és fàcil per a ningú, i ja és l'hora de retallar-la. No sé què em depararà la vida per allà, però estic 100% segura que l'experiència sempre porta amb ella coses molt positives, i estic preparada, totalment preparada.</span></span></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">Per tant, vull acabar amb un gran <span style="font-size: large;">GRÀCIES <span style="font-size: small;">per a tots aquells que heu dedicat uns minuts de la vostra vida per desitjar-me tantes bones coses com m'heu desitjat, uns minuts de la vostra vida per acomiadar-vos de mi i dedicar-me unes paraules. Ho agraïsc de tot cor. I hui, m'acomiade temporalment d'aquest bloc, que vaig inaugurar amb la intenció de parlar sobre temes de llengua, societat o educació, sobre fets actuals que em cridaven l'atenció, o simplement sobre coses que em venien al cap, i punt. Ara mateix, tinc en ment un altre projecte; vull escriure, des del primer dia, sobre la meua experiència com a filòloga a l'estranger. No obstant això, encara no tinc molt clar com ho faré, i per tant, aquest bloc quedarà destinat a allò que puga tenir a veure amb el català, amb l'educació i amb reflexions noves sobre aquelles coses de què he anat parlant amb anterioritat. No voldria abandonar-lo per sempre, però ara les coses canvien, jo canviaré i canviaran els temes d'escriptura. Però no patiu, donaré senyals de vida!!!</span></span></span></span></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;">Gràcies a tots, i FINS AVIAT!!!</span></span></span></span></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br /></span></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;">I, a 8 de setembre de 2014, soles em queda per afegir:</span></span></span></span></span></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"><b>VISCA LA MAREDÉU DE LORETO!!!! </b></span></span></span></span></span></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;">PD: torne a repetir, sobre allò que he escrit sobre Santa Pola, que no és una ofensa cap al poble. Me l'estime molt. Simplement, he vist coses exageradament dolentes que m'han fet vergonya, i he vist que aquesta manera de ser s'ha estés per tot arreu. No obstant, sé que hi ha gent bona, gent que sap, com jo, el que hi ha. No perdeu l'esperança. Tampoc us ofengueu. Jo sóc feliç de pertànyer a aquest poble, però no m'agrada com s'han comportat les persones aquests últims mesos.</span> </span></span> </span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-5621900269044400512014-07-27T03:41:00.000-07:002014-07-27T03:41:01.058-07:00Diversitat és felicitat<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-5b1b8f44-7761-43dd-d48b-c18e21fe8867" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Mai he entés el perquè del racisme, ni de la xenofòbia, ni de l’odi cap a allò que ens és “diferent”. Mai he entés l’odi cap a una llengua que no és la pròpia, cap a una cultura que tampoc ho és, cap a persones que ens semblen diferents per raons de color, de religió, de costums… Tampoc he entés mai l’odi cap a persones de carn i ós que arriben per buscar-se la vida a casa nostra, com qualsevol de nosaltres emigra per trobar un treball a d’altres països que no són el nostre. Mai he entés els prejudicis -sobretot els negatius- per pertànyer a un país o a un altre, per creure en un Déu o en un altre, per dur una roba o una altra. Mai, mai, mai.</span></div>
<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-5b1b8f44-7761-43dd-d48b-c18e21fe8867" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Què tenim de diferent, amb la resta de persones del món? Tenim un cervell més gran? Tenim més ulls? Som més simètrics? La nostra manera de veure les coses és millor que la seua? Per què? Tots tenim un cap amb dos ulls, un nas, una boca i dues orelles. Tots tenim un cos amb braços i cames -funcionen o no-. Tots tenim un cervell que pensa i un cos que actua. Quina és, doncs, la diferència? </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ahir vaig tindre la gran oportunitat de celebrar la trobada i la unió entre dues persones de cultures diferents, de colors diferents i de vides diferents. Però, en realitat, no ho són tant. Són dues persones que s’estimen, que tenen una vida en comú, que busquen la felicitat. El color, la procedència, l’idioma, són trets secundaris. No obstant això, trets secundaris importants, que no s’han deixat de banda, que no s’han superposat els uns sobre els altres. S’han mostrat tal com són, s’han posat a la mateixa altura, i tots han volgut compartir i formar part d’ambdues cultures i costums. Hem pogut veure com un senegalés que sempre vesteix amb gorra, pantalons caiguts i sabates amples ha sigut capaç de posar-se un vestit de boda, amb el seu jupetí, els pantalons ben agarrats i sense cap complement al cap; i hem pogut veure com una jove de camp ha tingut la il·lusió de posar-se un vestit típic senegalés, una gel·laba amb les sabates típiques i entrar a la celebració amb Bob Marley com a himne. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Aquesta és la imatge de l’exemple a seguir. Aquesta parella tampoc entén què és el racisme o la xenofòbia. No entén què és ser diferent pel color de la pell o per la cultura o religió. Aquesta parella entén d’estimar-se, entén que s’ha de compartir i que no hi ha una vida millor que l’altra, ni una manera de veure el món superior a una altra. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Açò, senyores i senyors, és tolerància, és gaudir de la vida, és viure sense prejudicis. És la capacitat de conéixer <b>PERSONES </b>sense importar d’on vénen ni com vesteixen. I això és, en realitat, el que ens fa viure en pau, viure lliures i feliços.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN2g6gaM3FCbkeL2GHeZZ4zlf_rnLcEJgh_XJ5zPfseSdaXyU9mKBcvq6xAOWjt46d83qMgwWbPl3uK3mE3s2zw4PT1wD_Yw4bMXqmUHQ-ba7JMm7dj3UtCHZrk7HUJ6e9RYZmELQCmq0/s1600/tolerancia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhN2g6gaM3FCbkeL2GHeZZ4zlf_rnLcEJgh_XJ5zPfseSdaXyU9mKBcvq6xAOWjt46d83qMgwWbPl3uK3mE3s2zw4PT1wD_Yw4bMXqmUHQ-ba7JMm7dj3UtCHZrk7HUJ6e9RYZmELQCmq0/s1600/tolerancia.jpg" height="228" width="320" /></a></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-88996665763656092082014-06-22T12:27:00.001-07:002014-06-22T12:27:12.041-07:00La vida continua, o això diuen...<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Hi ha una pregunta que tot estudiant es fa quan acaba els seus estudis: <b><i>«</i></b></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b><i>I ara, què?»</i></b>. Sentim un buit gegant a la panxa, com si s’acabara el món, com si ens llençaren dins una gàbia plena de lleons famolencs. Deixem enrere tota una vida, tota una manera de viure i de veure el món (com la llengua mateixa).<i><b>«</b></i></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>I ara, què?»</b>.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKmX5K0x5Bs9EaQdxaOqaJV1MOsuFPwI4PhyphenhyphenptCVRMOHO7-Mu1ISScPumIGOfNl3G47fP6dNmKccIIAH5EYcBr6tW9JqY_l0iHbrnTrcVwatitEmh47um4LEpt4Zlx8g-bwsf9GjdDAhI/s1600/interrogacion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKmX5K0x5Bs9EaQdxaOqaJV1MOsuFPwI4PhyphenhyphenptCVRMOHO7-Mu1ISScPumIGOfNl3G47fP6dNmKccIIAH5EYcBr6tW9JqY_l0iHbrnTrcVwatitEmh47um4LEpt4Zlx8g-bwsf9GjdDAhI/s1600/interrogacion.jpg" height="200" width="160" /></a></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">En un quart de segle, la majoria de nosaltres l’única cosa que hem fet en la nostra vida ha sigut estudiar. Anar a escola, a l’institut, graduar-nos, estudiar una carrera, estudiar un màster. <i><b>«</b></i></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>I ara, què?»</b>. </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Si pràcticament no sabem fer una altra cosa! I els que s’especialitzen en una branca en concret, què fem? No hi ha oposicions, no tenim experiència d’anys i panys… En realitat, no tenim res, simplement som uns sabuts sobre certs aspectes de la vida, tan importants com són la llengua i la literatura, els trets d’una cultura en concret. Els que volen ser professors de veritat, estudiaran més i més, com de costum, i esperaran que arribe el dia que es convoquen oposicions. I els que no… <i><b>«</b></i></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>I ara, què?»</b>. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Alguns encara ni tan sols sabem què volem ser. Això sí, sabem el que NO volem. Ho tenim clar, molt clar. Tan clar, que hem acabat cansats, esgotats, aixafats… Amb una desmotivació més gran que el fracàs de màster que hem tret endavant. Desil·lusió, desencantament, pèrdua.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<i><b><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">«</span></b></i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>I ara, què? Cap a on anem? On busquem?»</b>. </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Tant de bo que pagaren per absorbir llibres, per estimar les lletres, per ser curiosos i reflexius. Tant de bo…</span></div>
<br /><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">A tots aquells que acabeu d’acabar la vostra carrera d’estudiants, que esteu perduts, que també us pregunteu <i><b>«</b></i></span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>I ara, què?»</b>. </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">A tots vosaltres, us desitge molta sort, que trobeu el que busqueu; i si no sabeu què busqueu, que ho esbrineu. Que tot arribarà, que hem d’anar amb l’optimisme a la cara i al cor. Sense presses, a poc a poc, reflexionant i redescobrint-nos, perquè al cap i a la fi, és la nostra vida, el nostre camí personal, la nostra <span style="background-color: #ffe599;"><span style="color: red;"><b><span style="font-size: large;">FELICITAT</span></b></span></span>.</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-28994792016080929782014-04-23T03:08:00.000-07:002014-04-23T03:08:00.418-07:00Des de sempre, i per a sempre: t'estimeNo recorde el dia que vam contactar per primera vegada. Potser era massa xicoteta, potser no m'hi arriba la memòria. Del que estic cent per cent segura és que, des d'aquell primer moment, sabíem que estàvem fets l'un per a l'altre.<br />
<br />
No recorde com vas aparéixer el primer dia, ni què em deies, ni què volies expressar. Segurament alguna il·lusió, alguna historieta entretinguda o com seria un món diferent al nostre. M'omplies de somnis, de diversió i entreteniment. M'ensenyaves a estimar, a comprendre, a valorar les xicotetes coses de la vida (de la meua, i de la teua).<br />
<br />
Amb els anys vam anar creixent, junts. De vegades ens obligaven a trobar-nos, i moltes d'aquestes vegades ni tan sols m'agradaves. En alguna ocasió, fins i tot, arribàrem a ser enenmics, i potser ni et feia cas: no m'agradava com havies canviat, ni com havies arribat a mi. Segurament la pressió que d'altres posaven sobre nosaltres ens va fer distanciar-nos.<br />
<br />
Però tornàrem a créixer, de la mà. Podia trobar-te a casa, on menys ho esperava, i omplies els meus moments de soledat i confusió, de desesperança i desànim. I com jo, tu també creixies, d'una altra manera. T'omplies més i més, et feies més gros, però no m'importava. T'estimava igual, o més, perquè em feies evadir-me del meu món durant molt més temps, una estona que podien ser dies, setmanes o mesos.<br />
<br />
I vas continuar amb mi més profundament. Vas entrar al meu interior, em vas arribar al cor i et vaig voler conéixer en tots els sentits possibles. Vam passar quatre anys emocionants, d'estima i odi de vegades, però cada cop que ens enfrontàvem d'una manera analítica, volia saber-ne més i més. Mai no podria avorrir-te.<br />
<br />
Ara que ja et conec com jo vull, em deixes estimar-te, fer de tu el que vull, fondre'ns en un sol cos, viure en una sola ment. I ara més que mai, sé que sempre aniràs amb mi, que mai m'abandonaràs, que vindràs a buscar-me sempre que et necessite, i quan no també. Que continuaràs mostrant-me nous móns, noves cultures, noves llengües, noves maneres d'estimar(-te). Em submergiràs en d'altres maneres de pensar, en d'altres maneres de viure i veure la realitat que ens envolta, en d'altres cossos i d'altres ulls, en d'altres cors.<br />
<br />
Aquesta és la nostra història, estimat llibre, estimades lletres. I hui, per Sant Jordi, i pel vostre dia, vull dedicar-vos la meua estima.<br />
<br />
Perquè sempre sereu part del que jo sóc.<br />
<br />
Gràcies.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcmewf_PphIIg-IawPXLu-S_1jZfaDuMqoiirfssaCk1YJ-YEn3dqQvJn6l6SuoPCypkay93UOupxjyR0k81sYMrxaMF0jaqhNoUHT5FHnBj4qow2TfftkyeUmAfGHlVuHmM41HikE6oc/s1600/st-jordi-2014-bona1-e1396957400930.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcmewf_PphIIg-IawPXLu-S_1jZfaDuMqoiirfssaCk1YJ-YEn3dqQvJn6l6SuoPCypkay93UOupxjyR0k81sYMrxaMF0jaqhNoUHT5FHnBj4qow2TfftkyeUmAfGHlVuHmM41HikE6oc/s1600/st-jordi-2014-bona1-e1396957400930.jpg" height="320" width="226" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-49700462139049330502014-03-28T04:31:00.003-07:002014-03-28T04:31:29.796-07:00Per què vols ser professor, i d'altres preguntes redundants<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-3ce5d8ab-0866-f6c1-828a-8e8aec7fb8cf" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Fa ara quasi mig any que vaig decidir emprendre un viatge que sabia que tindria els seus </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">pros</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">, però també els seus </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">contres</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">.</span></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>Des de ben xicoteta</b>, sempre m’ha agradat ajudar a aquells que tenien més problemes a l’hora d’entendre conceptes o de realitzar les activitats que ens enviava el professor per a casa. De fet, ens ajudàvem entre tots: el que no entenies tu, t’ho explicava una; el que no entenia l’altra, li ho explicaves tu. La meua manera d’estudiar també tenia molt a veure amb aquesta acció: agafava els meus apunts, em tancava a la meua habitació i, dempeus, recitava oralment tot allò que havia aprés, com si tinguera algú al meu davant que ho havia de comprendre. De vegades, fins i tot, enganxava els fulls a la paret amb xinxetes, i feia les meues pissarres improvisades. </span></div>
<br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Però, després, he volgut ser de tot. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">-<i>Què vols ser?</i> </span></i></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><i>-Periodista-</i> vaig contestar una vegada.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">-<i>Què vols ser?</i></span></i></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><i>-Historiadora o geògrafa-</i> vaig contestar-ne una altra.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<i><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">-<i>Què vols estudiar?</i></span></i></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><i>-El que siga, amb idiomes-</i> vaig dir, </span><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">alguna de les últimes vegades que em van preguntar.</span></div>
<br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">De tot allò, alguna cosa quedava clara: jo era de lletres. Lletres pures i dures. Quines lletres? Això ja, és una altra història.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Finalment, vaig decidir que volia estudiar llengua. Però n’hi havia molt on triar. Hispàniques? No. Gràcies a la professora que vaig tindre durant tot el batxillerat, vaig avorrir les lletres hispàniques com si no hi haguera demà. Anglés? Massa gent, tots alhora. M’agraden els grups reduïts, familiars, cooperatius. Català? Mmm… Per què no? </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"><b>El català</b> és una llengua que pensem que sabem, però és molt més que saber dir bon dia i bona nit. Pensem que sabem pronunciar les seues obertes i les seues esses sonores, però més tard descobrim que no són els únics fonemes diferents del castellà. I te n’adones abans de descobrir que la<i> ll </i>és més difícil de pronunciar que l’anglés de Liverpool.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Professora de valencià? Vaig pensar. Per què no?</span></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Vaig patir. Moltíssim. Quan arribem a un cert nivell, no pensem que una llengua tan propera i tan familiar ens costaria tant d’assimilar i de perfeccionar. Has de submergir-te en un món medieval que et queda molt llunyà, a uns VII segles de distància, i això sense comptar amb els nostres grans trobadors. Fa una mica de por enfrontar-se amb una llengua tan antiga; més que por, vertigen. Però ho superes. I t’agrada. I en vols més. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Els professors de la carrera, encara que no pugues ni veure algun d’ells ni en pintura, t’ensenyen a estimar el que hi ha, el que tenim, el que és nostre. Encara que hages odiat amb tota la teua ànima aquella assignatura en què havies de traduir els nostres grans clàssics, quan arribes a casa, tens curiositat per saber-ne més i més. I, al cap i a la fi, els has d’agrair que t’hagen introduït en eixe món. Però no sols en el món literari: també en la llengua, en la cultura, en la història. Estimes les peculiaritats de cada poble, les fas teues i les estudies. T’emociones quan descobreixes d’on provenen certes paraules, quan te n’adones que allò que tu dius, que sembla que està “malament dit”, és perfecte. I si ara no, almenys en l’època medieval era el més normal del món.</span><br />
</div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
</div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I del que més orgullosa estic de la meua carrera, és que no solament et fas un friki de la llengua, de la literatura i la cultura. El més important, és que <b>aprens a formar un gran equip</b>. Tot allò que possiblement no ens han ensenyat durant l’educació secundària, ho hem aprés en quatre anys de carrera. La solidaritat, la companyonia, el fet de fer-nos més forts enfront les adversitats, de treballar tots junts, en grup, a fer-nos una pinya. Ens han ensenyat <b>a respectar-nos, a valorar i comprendre la diversitat, a emocionar-nos</b> quan coneixem la gran quantitat de paraules que cada poble utilitza per a una mateixa realitat. I aprendre-les i aplicar-les quan anem a eixos pobles, i voler integrar-nos-hi. I és que, ens encanta jugar a fingir que som barcelonins, mallorquins, valencians, o qualsevol germà que presente peculiaritats diferents a les nostres. Ens emociona sentir la nostra llengua allà on insisteixen a dir que ha desaparegut, quan trobem persones majors que tenen una pronúncia i un lèxic exquisits. I ens encanta anar per ahi preguntant<i> ‘Ei, i tu com li dius a això?’</i>. Perquè ho estimem, i perquè tenim la necessitat de continuar sabent més coses, i fer-nos més grans, gràcies a la llengua, la literatura i la cultura.</span></div>
<br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I ara, la pregunta és: <b>què té açò a veure amb la pregunta ‘Per què vols ser professor’?</b> Doncs és ben fàcil. El primer objectiu a l’hora de fer una carrera com aquesta és, gairebé al 95%, la docència. No obstant això, a mesura que estudies i comences a investigar, te n’adones que no és l’única opció, que hi ha coses més enllà de fer classe a uns adolescents hormonats i desesperats per sortir al carrer i viure. I jo sóc una d’aquestes persones que volen descobrir què és el que hi ha més enllà de passar tota la vida en un centre, sent la titella del sistema educatiu, que canvia segons el desig de cada polític. Vull i necessite descobrir-ho. I si és fora d’aquestes fronteres, millor. Vull saber fins on pot arribar el català, fins on pot arribar la nostra cultura. <b>I vull demostrar que, fora d’aquestes fronteres, l’odi cap a allò que considerem i fem nostre no existeix. I si no ens odien els de fora, per què en han d’odiar els de dins?</b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Per què vull ser professora?</span></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ara mateix, no ho sé. I potser no ho sabré </span></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">fins que no transcórrega una llarga,</span></b></span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">llarga temporada.</span></b></span></div>
<br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><br />
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><span style="font-size: x-small;"><br /><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span></span>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">PD: Aquesta pregunta té a veure amb el gran Màster de Professorat d’Educació Secundària, que ja ens han fet unes trenta vegades, i ja era l'hora d'escriure'n. Del màster, no n’he volgut parlar, perquè no en trauria res de bo, i acabaria llençant foc pels queixals. M’han llevat les poques ganes que em quedaven de ser professora d’institut. L’única cosa de la qual em puc sentir orgullosa és de la petita experiència a l’aula, i del pensament crític que estem creant al voltant de sistema educatiu. Per la resta, són diners que han anat, directament, a la brossa. </span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-87357949485156473842014-03-04T04:19:00.001-08:002014-03-04T04:19:16.479-08:00Què esperar quan...<b>... en una mateixa classe hi ha més de 30 alumnes.</b><br />
<b>... entre eixos 30 alumnes hi ha 4 estrangers que no ens entenen.</b><br />
<b>... entre eixos 30 alumnes hi ha xiquets amb problemes de comportament, problemes psicològics, problemes personals (i un llarg etcètera).</b><br />
<b>... no tots els alumnes aprenen de la mateixa manera.</b><br />
<b>... és impossible donar-los un ensenyament individualitzat.</b><br />
<b>... tots han d'aprendre de la mateixa manera, perquè una persona amb 30 adolescents no pot ser capaç de dividir 55 minuts (teòrics) entre més de 30 alumnes. És totalment impossible.</b><br />
<b>... als adolescents els importa una merda el que els estàs dient.</b><br />
<b>... la societat els fa pensar que el valencià no serveix per a res.</b><br />
<b>... la societat els fa creure que parlar en valencià és una falta de respecte.</b><br />
<b>... després de tants anys, cometen les mateixes errades, una i mil vegades més, encara que els corregisques i els dones solucions.</b><br />
<b>... el professor arriba a classe puntual, perd 5 minuts mentre els alumnes seuen, en perd 5 més mentre els fa callar, 5 més amb queixes d'açò no ho entenc, d'açò no ho vull fer, i 5 més abans de sonar el timbre, perquè tots s'estan preparant per a eixir. Això, sense comptar les constants interrupcions d'uns i d'altres.</b><br />
<b>... tots els alumnes continuen parlant en castellà, encara que estiguen en classe de valencià.</b><br />
<b>... l'alumnat contesta "yo no sé hablar valenciano", després d'haver llegit un text de manera excel·lent.</b><br />
<b>... no volen/no els agrada llegir.</b><br />
<b>... no treballen a casa, no repassen, ho deixen tot per a l'últim moment, o se'ls "obliden" les coses.</b><br />
<b>... la realitat d'un centre és molt diferent a aquella tan idealitzada que t'han anat dibuixant en un màster que t'ha costat 1000€ i t'està servint de ben poc.</b><br />
<b>... el centre no té els recursos adients perquè poses en pràctica allò que has aprés.</b><br />
<b>... no tens recursos per a una aplicació mínima de les TIC (però t'ensenyen a fer-ho tot mitjançant ordinadors).</b><br />
<b>... no pots motivar els alumnes amb noves tècniques, perquè continues sense recursos.</b><br />
<b>... els alumnes esperen de tu alguna cosa més que un llibre i unes activitats a la llibreta, però no els ho pots donar perquè, una vegada més, no tens recursos.</b><br />
<b>... a la universitat, tot ho has fet per ordinador, i has de tornar al llapis i al paper, perquè a l'aula solament tindràs un projector (si tens sort), però cap ordinador (o un per a compartir entre tres o quatre professors més).</b><br />
<b>... la realitat del centre no té res a veure amb allò que ells diuen d'ells mateixos, quan els objectius i les línies d'actuació no concorden amb el que hi ha escrit.</b><br />
<br />
Què esperar quan ocorre tot això, en conjunt, en un mateix lloc?<br />
Quina educació volem donar als nostres adolescents?<br />
Què passa quan la realitat no s'identifica amb el que hem aprés?<br />
Què ocorre amb la gran idea de l'<i>atenció a la diversitat</i>, si no disposem de recursos suficients per a dur-la a terme?<br />
No hi ha recursos, no hi ha temps, no hi ha diners, no hi ha personal.<br />
<br />
Aquesta és la meua reflexió. No com a professora, sinó com a alumna en pràctiques que ha observat, durant un simple mes, la realitat a les aules de l'educació pública. No sóc una experta, tampoc una inspectora, però no cal ser-ho per a obrir els ulls i començar a donar la cara pels joves que formaran la societat d'un futur molt, molt pròxim.<br />
<br />
Cal que lluitem per ells. Per ells, i pels que vindran.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFbPaRwm7AI0-5_x_ap9iNC_iLSFuRFK4yYdlf_9v2xzZqDa-St8IMNvoNjY9CI3NCIV1EMcPI8CQ2oFYmzSHdTfw36TCy-3rsObYqfC0uTy2TbnwzyCLZ4l074k3Y00s-3QhvgssTAXQ/s1600/soseducacio_senyal_nens_petit.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFbPaRwm7AI0-5_x_ap9iNC_iLSFuRFK4yYdlf_9v2xzZqDa-St8IMNvoNjY9CI3NCIV1EMcPI8CQ2oFYmzSHdTfw36TCy-3rsObYqfC0uTy2TbnwzyCLZ4l074k3Y00s-3QhvgssTAXQ/s1600/soseducacio_senyal_nens_petit.jpg" height="320" width="302" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-36515693435433556962014-01-17T03:49:00.001-08:002014-01-17T03:49:58.000-08:00Mal de molts...<div dir="ltr" id="docs-internal-guid-7d73eb54-9ff1-acb3-7624-679cb0a78552" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Esta vesprada, les classes semblaven inacabables. Al carrer, fred i plugim; a l’interior, la calefacció a una temperatura pròpia de l’estiu il·licità. Amb la calor, et lleves el mocador del coll, però de seguida torna el fred, i una vegada més, te l’has de posar i callar. Mentre que els companys i el professor parlen i fan exposicions, jo em passe la vesprada interrompent amb esternuts i sonant-me. La taula ja no és taula, és un bosc de mocadors banyats i en forma de pilota o, més aviat, de bombes contagioses. Desitjava que els meus companys estigueren preparats i immunes enfront els meus atacs pro-gripals.</span></div>
<br /><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">I des del llit, la cosa no canvia molt. No sé quin pijama posar-me: uns em donen calor, d’altres em semblen massa fins. Bé, un combinat, i prou. L’ibuprofé que em prenc abans de gitar-me em descendeix per la gola amb esforç. S’hi arrossega, i sembla que la pastilla és més grossa que l’orifici. Aigua, aigua, aigua. Empeny. Sembla que ja arriba al final del camí. Ara, crec que ja puc jeure al llit.</span></div>
<br /><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Ara, què? Sent que estic bullint. Si poguera mirar-me a l’espill, de segur que em veuria <i>encarnà</i>(1). Els ulls em pesen, em ploren. El nas… El nas és un món a part. No sé si és nas o gotera. La tauleta de nit té un aspecte similar a la taula de classe, però sense el perill de contagiar els companys. El llibre, les ulleres i el mòbil no crec que arriben a refredar-se. Però la cosa no acaba ací: baix del coixí, els mocadors també festegen. Ufff, quina calor… fora mantes. Espera, no. Fred. Tapa, tapa! I així successivament, durant tota la nit. </span></div>
<br /><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Quan sembla que hi arriba la pau, la relaxació, el silenci… Quan tothom sembla dormir plàcidament als seus respectius llits, i fins i tot els pots sentir roncar… Quan inclús escoltes alguns sons esporàdics del carrer… Llavors arriba el teu final apoteòsic. Arriba l’esternut que despertarà tots els veïns; eixe esternut que, quan acaba i et neteges nas i boca, farà l’efecte de somnífer. I així et quedes, relaxada, durant els pròxims trenta minuts.</span></div>
<br /><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;"></span><div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">Passat els aquests minuts de treva, comencem de zero.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.15; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline;">(1) Cliqueu sobre la imatge per a més informació sobre <i>encarnà</i> (encarnat, -ada).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Agi2FFIAca6TBwZDvfOTfqfXL2ml98DGb7AsDDwjC2BA1JlodBYJdyt-sCYW9-ivpdCE8BBpx1UeqJBFviQH9_f47-01O0aC9YmK9V4u63gOanpq4ZhbvFsMDFP1d_DIEFhZ00YhDXw/s1600/encarnat.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Agi2FFIAca6TBwZDvfOTfqfXL2ml98DGb7AsDDwjC2BA1JlodBYJdyt-sCYW9-ivpdCE8BBpx1UeqJBFviQH9_f47-01O0aC9YmK9V4u63gOanpq4ZhbvFsMDFP1d_DIEFhZ00YhDXw/s1600/encarnat.jpg" height="124" width="200" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-60297859453669621132013-12-22T05:41:00.001-08:002013-12-22T05:41:54.648-08:00Santa Pola, vent de flors...Hui, oficialment, ja és hivern. I jo em pregunte: on?<br />
<br />
Tinc la sort -o la desgràcia, segons per a qui- de viure sota un <i>microclima</i> extraordinari. Per als seguidors no paisans, us posaré en situació.<br />
<br />
Sóc de <b>Santa Pola</b>, una vila al sud del País Valencià, envoltada de ciutats clau com Elx o Alacant. Som coneguts pel peix (i la gastronomia en general), per la sal, per l'esport i pel turisme de sol i platja. Però, sobretot (i si no, pregunteu a la gran colònia estrangera), som coneguts pel clima, tan espectacular com -quasi- invariable.<br />
<br />
A 22 de desembre de 2013, i sense caure'ns cap euret del famós i ja acabat sorteig (ni Gordo, ni flaco), tenim la magnífica temperatura de 17ºC a la una del migdia. Un sol <i>del caralho</i>, i ni una ràfega de vent (per ara). Cel ras. I ja tocava, després de dia i mig de pluja, que és el màxim que tindrem fins Déu sabrà quan.<br />
<br />
Els santapolers no sabem viure sota la pluja. Ens sembla un fet gairebé insòlit. Podria comptar amb els dits d'una sola mà els dies de pluja que tenim a l'any. I potser me'n sobrarien. És per això que, en caure quatre gotes, ens tanquem a casa, baixem les persianes, i ni una ànima als carrers.<br />
<br />
No podem. Estem acostumats al bon temps i, sobretot, al sol. Se'ns fa estrany eixir al carrer i no haver de posar-nos les ulleres de sol. M'aposte el que vulgueu que, durant l'hivern, tot santapoler mai no amaga al fons de l'armari les camisetes d'estiu (almenys la màniga curta). No ens fiem gens del temps. Sabem que un diumenge qualsevol de desembre, de gener o de febrer, eixirem a fer una volta i ens asfixiarem amb l'abric i la bufanda (i no en parle abans de desembre ni després de febrer...).<br />
<br />
I és que, al meu poble, <b>no fa fred: fa frescoreta</b>. Fred fa a Castalla, a Alcoi, a Onil. Però a Santa Pola no coneixem el fred. No sabem pràcticament què és això d'estar a zero graus, i molt menys a sota zero. Ací el que ens gela i el que ens fa suar és la humitat de la mar. La nostra mar, que ens protegeix del fred i de la calor insuportables.<b> La mar que estimem</b>, la que ens ha dotat de personalitat, la que ens dóna treball i de menjar.<br />
<br />
Som molt poques les viles que podem gaudir d'aquest esplèndid microclima que ens dóna la Mediterrània. <b><i>I és que, Santa Pola, és el xicotet paradís de la mar.</i></b><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_xPKN9rz7svUEN4hlPZvuCO4OyheBalsVSdxyV7_4SIGf1zNckzP_xgMv82tC_KhqaViW-7RKX9-Bh4Oty76uxGk-vY1XuVmO_1Q51mDAbacllkT0KSrYhVZik2oDuCpNnV9YLRhSUMY/s1600/IMG_20131222_133944.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_xPKN9rz7svUEN4hlPZvuCO4OyheBalsVSdxyV7_4SIGf1zNckzP_xgMv82tC_KhqaViW-7RKX9-Bh4Oty76uxGk-vY1XuVmO_1Q51mDAbacllkT0KSrYhVZik2oDuCpNnV9YLRhSUMY/s400/IMG_20131222_133944.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">El canvi de color del cel és cosa de la càmera!</span></td></tr>
</tbody></table>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-42663515899399501392013-12-16T15:16:00.000-08:002013-12-16T15:16:38.336-08:00I en arribar la nit...<div style="text-align: center;">
<i>Bona nit; totes ho són.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
I és que, és el moment del dia que més aprofitem. Les millors coses de la vida sorgeixen de nit (i les pitjors, de vegades, també). Sentiments a flor de pell. El cap reflexiu. Un llit que ens espera atractiu. Les idees volen i revolen pel nostre cap, pensaments, reflexions, proposicions... De segur que molts poetes van escriure els seus millors versos de nit, sota la llum d'una espelma, sense cap més companyia que una ploma i un paper en blanc. I és que la nostra ment, cada nit, es això: un paper en blanc que ens demana que l'emplenem.<br />
<br />
No us ha ocorregut alguna vegada que, en gitar-vos, us venen al cap unes idees increïbles per a eixe treball que heu de lliurar la setmana pròxima? O visualitzeu el regal perfecte que porteu dies i dies pensant, per a un aniversari molt esperat? Què heu fet, doncs? Us heu llevat del llit alguna vegada per a escriure aquestes idees en un paper? Ho admet: jo sí. Sempre em venen idees quan em gite. I acabe encenent l'ordinador, o agafant boli i paper, i escrivint tot allò que em ve al cap.<br />
<br />
Tots hauríem de tindre en la tauleta de nit, juntament amb la lectura diària, una llibreta d'<i>idees nocturnes</i>. Per què no? Uns papers on solament escriguérem allò que se'ns ocorre quan ens desvetllem, quan encara no hem pogut tancar els ulls, quan la finalitat del coixí no és fer de consultor, sinó d'ajudant del nostre cervell en la construcció de pluges d'idees i mapes conceptuals. No podem deixar que aquestes idees se'ns escapen sense cap raó (perquè, d'alguna manera, han arribat a nosaltres, i no han de passar desapercebudes).<br />
<br />
Perquè és a la nit, com ja he dit, que ocorren les millors coses. Les converses d'hores i hores amb els amics, amb una cervesa a la mà. Les lectures davant el foc, quan al carrer fa un fred que pela. Els jocs entre llençols, i la besada abans de dormir. Tantes i tantes coses que segur que se'ns escapen.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>La nit és, sense cap dubte, el meu moment preferit del dia. Tanqueu els ulls, i deixeu-vos dur. Somieu.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Bona nit.</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieX_A10CPTKdMgFGoIbaj-KEkAxM6UXQ0YV3jUYWT9F64DKkD04N2l6n74O8zfbD2qqN5lttNcSqpig436kZZ4CYn08uzHiz5-RfejT0rXatldDf8j1qhPApdUVmmb5HKI36AYpnfid5Q/s1600/diari-personal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieX_A10CPTKdMgFGoIbaj-KEkAxM6UXQ0YV3jUYWT9F64DKkD04N2l6n74O8zfbD2qqN5lttNcSqpig436kZZ4CYn08uzHiz5-RfejT0rXatldDf8j1qhPApdUVmmb5HKI36AYpnfid5Q/s320/diari-personal.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-79471810696120784772013-12-12T04:38:00.000-08:002013-12-12T04:38:24.821-08:00Frega que te frega, la muntanya senceraEsteu farts d'anar sempre als mateixos llocs a conéixer gent? Cansats d'anar a bars, discoteques, esdeveniments de qualsevol tipus? Les xiques, fartes de mudar-vos, pintar-vos la cara de colors que ja ni imagineu, i entrar dins de vestits en què pensàveu que ja no hi cabríeu? Doncs bé: hui, us propose una nova manera de fer-se conéixer.<br />
<br />
Aquesta entrada, primer de tot, va dedicada a mon tio, que em va donar aquesta brillant idea. Fa uns dies, ens vam anar a fer senderisme ací al costat, a la serra de Mariola, des de la localitat d'Agres. Vam començar a pujar costera cap amunt, una costera ampla, plena de neu, molt divertida (divertida en el fet que, amb la neu i el gel, tots vam caure, almenys, una vegada -excepte la gossa). Vam trobar algunes persones pel camí: algun <i>hola, bon dia</i>, d'atres <i>aneu amb compte, que caureu!</i>, un <i>d'on veniu?,</i> entre d'altres rialles i competicions per veure si avantatjàvem als qui anaven per davant. Fins ací, tot tan normal.<br />
<br />
Però, en arribar ací...<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrlCMcc2qWAj8ocjVceYW2iLu-9p07T2c0a5azBCBo7MkVHhjX6r4RhB5-mUDmrl9Sasw58nAFmvk5As4FaUcmt_xqQKEzbwmb19Xqy3DR4QbLGgd3LkqDfUwZztFEzvvQy8htZlroezs/s1600/sendero.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrlCMcc2qWAj8ocjVceYW2iLu-9p07T2c0a5azBCBo7MkVHhjX6r4RhB5-mUDmrl9Sasw58nAFmvk5As4FaUcmt_xqQKEzbwmb19Xqy3DR4QbLGgd3LkqDfUwZztFEzvvQy8htZlroezs/s320/sendero.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Atenció! Açò no és Mariola!</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ja us ho avance: la muntanya és un lloc ideal per a lligar. I vosaltres pensareu: <i>Què? Com? No... Què? Espera... Com? Què dius?</i> Sí, ho sé, és difícil de comprendre quan anem de roba fins al coll, i semblem una ceba amb tanta capa. Despentinats, o amb barret. Amb jerseis de coll inacabable, o amb bufandes que solament deixen veure el nas i els ulls. Llavors? Deixem-ho en què no és, precisament, qüestió de vestimenta... </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Fixeu-vos bé en la imatge. Quantes persones poden cabre en eixe sender? I no vull dir en filera, sinó en un mateix punt. Efectivament: una. I amb quantes persones pots creuar-t'hi? També, efectivament: amb moltes. Ací comença la gràcia. La pregunta per a aquells que encara es pregunten com poden lligar en un sender de muntanya: <b>amb quantes persones desconegudes us fregareu, en aquest camí tan estret, sense aquella excusa de "m'hi arrimaré a veure si cola..."?</b> Ens en vam adonar quan, de fet, l'únic que vam fer a part de caure amb el gel, va ser fregar-nos amb gent desconeguda. [<b><span style="color: red;">UN INCÍS</span></b>: aquest <i>fregar</i> no té res a veure amb l'accepció que té en certs llocs en relació a 'mantenir relacions sexuals'!!! Que ja vos veig a més d'un/una emocionant-vos!]. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Doncs sí, senyores i senyors, amb aquesta excusa no provocada coneixereu molta gent. I no haureu de dur begudes a la mà, ni fer-vos els alcohòlics. No haureu d'anar mudats com si s'acabara el món, ni mostrant-ho tot. Ni pintades com si Homer Simpson us haguera disparat amb l'escopeta maquilladora. Adéu sabates de taló. Adéu litres i litres de laca i espuma. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Qui sap si acabareu l'ascens a la muntanya amb la persona amb qui us heu fregat. Qui sap si descendireu amb ella, si vos convidarà a un cafè, i si entrareu en calor més tard. Això, ja és cosa vostra. Jo solament us done opcions per a desfer-vos de les discoteques, els bars, els ambients excessius. I, a més, fareu esport, respirareu aire pur, i us mantindreu en forma! </div>
<br />
<span style="font-size: large;">Algú s'apunta, a una excursioneta? ;)</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-28473317476306987392013-12-03T15:20:00.000-08:002013-12-03T15:20:36.348-08:00La vida als teus ullsDe sobte, ens vam trobar. Com el raig que cau enmig la mar una nit de tempesta, sense esperar-ho. Ell s'apropava, jo el mirava.<br />
No era normal. No era un home qualsevol. Em quedaria amb una descripció breu i contundent: era un déu grec. No tenia res a envejar a aquells prínceps perfectes que Disney s'enderia a ficar-nos al cap, aquells personatges que totes sabem que són ficticis, però que no perdem l'esperança de trobar. Tenia els ulls blaus, ni grans, ni menuts. Simplement perfectes. Eixa classe d'ulls en què ens submergiríem, i d'on mai tornaríem a eixir. Hi romandríem tota la vida, si fóra possible. Ulls que ho diuen tot. Que enamoren. Ulls que no podríem oblidar mai més: apareixen en somnis, i fins i tot quan estem despertes, inevitablement. Mai m'havia trobat amb una mirada tan penetrant, tan dolça, tan sensual. Totes les sensacions possibles, expressades en un gest tan senzill.<br />
«Mai perdré de vista aquests ulls -em vaig dir-. Es creuaran amb els meus cada matí, cada nit, cada dia de la meua vida». I encara romanen al meu davant. No sóc persona que trenca promeses. Eixos ulls blaus, en certa mesura, ja són meus.<br />
No em calen vistes a la mar. Enfront de tu, ja tinc tot el que paga la pena veure.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-72816717527695872512013-11-07T01:03:00.001-08:002013-11-07T01:03:41.226-08:00Un nou pas cap a l'extinció...<div style="text-align: center;">
<i><span style="font-size: large;">... de la nostra llengua.</span></i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Sí, estimats lectors. La nostra llengua ha encetat un nou camí cap a l'extinció, i no és broma. <b>Canal 9 tanca</b>, se'n va, mor (o el maten). Hem sigut molts els que l'hem criticat, els que ens n'hem queixat o, simplement, els que no l'hem sintonitzat. Però, el que Canal 9 necessitava, no era un tancament: era una <b>renovació</b>.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Els que entenen de llengua (i sobretot, els que entenen massa), sabem que Canal 9 (i dic Canal 9, perquè això de <i>Nou</i> era massa "nou", i almenys jo, encara no el situe) no casava amb el model de llengua adequat per als temps que corren. Ni casava amb la major part de la ideologia d'aquesta terra (encara que continuen guanyant els mateixos). Però, el cas, és que sempre ens hem queixat de <i>com parlaven eixos de Canal 9</i>. Perquè, per ells, han acceptat paraules com "vacacions" o "barco" (paraules que, des del meu punt de vista, són inacceptables, quan tenim les ja normalitzades "vacances" i "vaixell"). Ara, què direm als que ens diuen que van aprendre que "vacacions" i "barco" està mal dit? </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
O, per què no, també podríem parlar-ne del model de llengua generalitzat, el del valencià central (per favor, eviteu això de "l'apitxat"). Obliden que el País Valencià som també Castelló i Alacant, fins i tot, per a les notícies (com el gran dilema del futbol, aquell que diu que solament s'hi parla del València, i obliden els altres equips, ara que hi ha un més a primera divisió). </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Però bé, malgrat tots aquests fets, malgrat el pèssim model de llengua, malgrat la dolenta política del canal (i en general, de tota RTVV), ha sigut, durant molts anys, l'única opció dels valencians de sentir <b>la nostra llengua als mitjans de comunicació</b>. Repetisc: <span style="font-size: large;"><b>L'ÚNICA</b></span>. Ara, ja no tenim res. La nostra llengua desapareix d'un àmbit tan important com són els mitjans de comunicació, l'àmbit que la transmet al màxim possible de parlants i/o oients. I això ja no serà possible. Ni RTVV, ni TV3. </div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
És per això que he posat aquest títol: <i>Un nou pas cap a l'extinció... de la nostra llengua</i>.</div>
<div style="text-align: left;">
Què vindrà després? Ens arrancaran les cordes vocals perquè deixem de parlar-la? A mi, personalment, no em sorprendria tant...</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-84630211444772120202013-09-24T11:58:00.002-07:002013-09-24T11:58:54.960-07:00A la tardor, ni fred ni calor?<b><i>Canvi d'estació. Canvi de casa. Canvi de vida. Canvis, canvis i més canvis. </i></b><br />
<br />
Després d'una temporadeta sense inspiració per a tornar al bloc, això de la tardor m'ha fet compartir una nova entradeta replena de pensaments i reflexions.<br />
No sóc gens estiuenca, gens. No m'agrada la calor, no m'agrada el sol (bé, no és que no m'agraden, però si els puc evitar, millor que millor...). De fet, als qui més molesta l'estiu, és als meus ulls. No poden amb tanta llum, i ara, amb ulleres, encara menys. I és que, se m'està fent una cara de passa, amb això d'arrugar el front... No és que estiga sempre de mala llet, però ei, si no puc obrir-los, què faig?<br />
I ara, que ha arribat la tardor, què us diré? Poca cosa, perquè a Santa Pola, tant fa que siga estiu o tardor, fa la mateixa solana i la mateixa calor. I jo, que l'única cosa que faig és obrir l'armari i abraçar els texans, amb l'enyorança d'estacions passades i vinents... Em quede amb l'esperança que, en poc més d'un mes (espere, per favor), aniré ja amb el meu mocadoret al coll, la meua rebequeta, i alguna dessuadora en nits de canyes al carrer.<br />
Però bé, encara que res canvie quant al clima, tots sabem que setembre sempre, sempre, ens porta coses noves. En el meu cas, unes quantes. Ara que ja sóc oficialment una filòloga ben feta, amb títol provisional i tot (ben pagat, que ací tot s'ha de pagar, encara que ja hages passat quatre anys pagant matrícules), acaba la vida d'universitària feliç amb pèrdua de temps a la gespa, per a començar una de nova, d'universitària seriosa, universitària de màster. I, per descomptat, a pagar més, per si us quedava algun dubte ;) Ara ja, abandonaré la fantàstica i reconeguda Facultat de Filosofia i Lletres per a moure'm fins a la massificada i renovada Facultat d'Educació (a veure si, des d'ací, podem posar tots de la nostra part per fer del nostre sistema educatiu un de millor, que falta ens fa...). Acaba, a més a més, tot un estiu de treball recaptador de diners que ara se'n van tots, alhora, per al xupimàster -he de donar les gràcies a tots els guiris que m'han donat propines, amb les quals he pogut eixir tot l'estiu a fer-me canyes. No sé què hauria sigut de mi, sense vosaltres.<br />
Més canvis, com el de casa. Del jardí al solàrium. De vistes a la piscina comunitària, a vistes cap a la mar i les salines de Santa Pola. De dúplex arran de terra, a cinquè amb ascensor. El que més ho nota, és el pobre Jazz (el meu gos, ja us el presentaré), que ha passat de córrer entre les pedres del jardí, al pis per tot arreu i als plors nocturns. Però ell ja s'hi acostumarà, és valent i bon aprenent! I a la resta, ens ve de perles, que diem adéu a això de costera cap amunt, costera cap avall, escales cap amunt, escales cap avall. Això sí, personalment, el que més m'agrada...<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwApm5-s2xStmuaw5AHj9ba_9hx_Mjzy63rI73y4jl1Wp_6_hwjSah1BDaK4Uc3rTqlTnrhFKM7jIr-P02o8514qLulm-iHaOzZhiQhwk1h_6JH0Qb4bRx7k73dbu5U9wybUOCAIUjAEU/s1600/IMAG1830.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwApm5-s2xStmuaw5AHj9ba_9hx_Mjzy63rI73y4jl1Wp_6_hwjSah1BDaK4Uc3rTqlTnrhFKM7jIr-P02o8514qLulm-iHaOzZhiQhwk1h_6JH0Qb4bRx7k73dbu5U9wybUOCAIUjAEU/s1600/IMAG1830.jpg" height="320" width="213" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Enamorada em té!</td></tr>
</tbody></table>
Deixant a banda això de les mudances (són el pitjor, no en vull cap mes), el canvi d'estació també fa possible el retorn amb algunes velles amistats -no tan velles, tot s'ha de dir-. Amistats que, per unes raons o d'unes altres, es van absentar. Ara, la frescor que encara no ha arribat, demana la calor d'aquelles persones amb qui feia temps que no comparties rialles, sopars o simples trobades per contar tot allò que ha ocorregut durant la separació involuntària. Amb eixes amistats que, tot i que potser feia més d'un any que no t'hi ajuntaves, sembla que ni tan sols haja passat un mes. Gràcies a la voluntat de tots, tot continua igual. I jo que me n'alegre!<br />
<b>Comptat i debatut</b> (que ja em faig llarga), setembre i la tardor ens portaran moltes coses. Però el que no ens portarà, per ara, és la frescor. Com et trobe a faltar, estimat hivern... Fred i pluja (poca, <i>però pa lo poc que plou, plou prou</i>), ací us espere, ben assegudeta.<br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-25855544078124178652013-08-17T05:10:00.002-07:002013-08-17T05:11:01.051-07:00Mamoles tot!<i><b>Mamo... Què?</b></i><br />
Eixa és la pregunta que es fan les persones que no són del meu poble. L'entrada de hui, va dedicada a Santa Pola, a tots els santapolers, i a tots els que utilitzem aquesta paraula, però sobretot a aquells que no saben què significa, que estan farts d'escoltar-la i que, per molt que intentem explicar-los-la, continuen al mateix núvol d'incertesa.<br />
<br />
Encara que a nosaltres ens semble taaaaan normal, tant fa que els visitants siguen madrilenys, alacantins, gallecs, catalans o andalusos. Ningú no ens entén quan diem <i>Això són mamoles</i> o <i>Eres un mamolós</i>. Doncs bé, fem una xicoteta recerca, i açò és el que podem trobar de la nostra parauleta: <br />
<br />
A)<b> </b>Segons la <b>Real Academia Española</b>:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-TThMRb5fV1gSnN2DHEwHV8cJKwdNAXyznAvM0irYjQWZJHyc7jIxATxUx1qcqPBFyHsKx9-qNu1jC-tXiIF8DdXix6FdgAzHQK56gizgJ344jWgoylTS5H8gFH25Wj6QwUBxqqxv5p4/s1600/mamola+rae.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-TThMRb5fV1gSnN2DHEwHV8cJKwdNAXyznAvM0irYjQWZJHyc7jIxATxUx1qcqPBFyHsKx9-qNu1jC-tXiIF8DdXix6FdgAzHQK56gizgJ344jWgoylTS5H8gFH25Wj6QwUBxqqxv5p4/s1600/mamola+rae.jpg" height="241" width="640" /></a></div>
En conclusió, res a veure amb el nostre significat. No torneu a buscar al diccionari de la RAE, perquè no volem posar la mà en cap lloc de ningú, ni neguem res, ni fem burla (bo, de vegades sí, però no en aquest sentit...). <br />
<br />
B) Segons el <i><b>Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX)</b></i>, de Joaquim Martí Mestre:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio57TeIWLyEncR9wFHV-H-SDN0TQNEoRAWDoZ6SxznjMoED3bguCNNXpJ2hBtjBBffXsVfEaN2kqYe7xX14AC1-9FQ3xxdE3VQIsAwJJz1mGxWoeG_qHqTXEJGe6txO2hsd0vxuCS9F_I/s1600/MAMOLA+DICCIONARI+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEio57TeIWLyEncR9wFHV-H-SDN0TQNEoRAWDoZ6SxznjMoED3bguCNNXpJ2hBtjBBffXsVfEaN2kqYe7xX14AC1-9FQ3xxdE3VQIsAwJJz1mGxWoeG_qHqTXEJGe6txO2hsd0vxuCS9F_I/s1600/MAMOLA+DICCIONARI+2.jpg" height="400" width="251" /></a></div>
Aquesta ja ens sona més, no?<br />
<br />
C) I, per últim, la més interessant, que ens aporta el lingüista local Antoni Mas en<b> "Aproximació a la variació de la parla de Santa Pola"</b>: <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjby06BzF7muvrVmkXChxuATLfaDul10kn7Sgstt8RvtE4gA-jagIIKXHMe4N3qsEu6xMKednzP9hV1dHmPwGH2OH46SIp5hKJGfvASBs3YzyDZnDDk7og5Rt7DHYW_KF3UbiqW1iNorYw/s1600/MAMOLA+TONI+MAS.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjby06BzF7muvrVmkXChxuATLfaDul10kn7Sgstt8RvtE4gA-jagIIKXHMe4N3qsEu6xMKednzP9hV1dHmPwGH2OH46SIp5hKJGfvASBs3YzyDZnDDk7og5Rt7DHYW_KF3UbiqW1iNorYw/s1600/MAMOLA+TONI+MAS.jpg" /></a></div>
Doncs sí, això és.<b> Una cosa mal feta, una cosa inservible... O, aplicat a persones, que fan les coses malament, que són uns negats.</b> És important destacar, com fa Antoni Mas, que es tracta d'un <b>localisme</b>, és a dir, que solament, i sooooolament, és una paraula que diem nosaltres. Ningú més (per això, totes les cares rares). És tan pròpia de Santa Pola com la Maredéu de Lorito i el caldero. Nostre, nostre i nostre!<br />
<br />
A més a més, també ens parla que possiblement siga una paraula que han portat els mariners des d'Andalusia. Per què? <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiXuKLdxFihUm_y7zMOonVcAx48D0b6lhO_zQtucoSRajEZ0VLcocchk2iA3XguZ2L2e1N3JihNmbTrRdDr6ZEGM7p_w_WD2ooWJLpHNNtwRF5H2kpTWCFmsC-sJrAgBf_j1AhJE98F2M/s1600/poloposLaMamola.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiXuKLdxFihUm_y7zMOonVcAx48D0b6lhO_zQtucoSRajEZ0VLcocchk2iA3XguZ2L2e1N3JihNmbTrRdDr6ZEGM7p_w_WD2ooWJLpHNNtwRF5H2kpTWCFmsC-sJrAgBf_j1AhJE98F2M/s1600/poloposLaMamola.jpg" height="244" width="320" /></a></div>
<br />
Ací tenim <b>La Mamola</b>, una xicoteta localitat de la província de Granada. Conten que els nostres mariners atracaven al port d'aquesta vila, que era tan xicotet, i tan poqueta cosa, que no els servia per a molt. Trobeu, doncs, la relació entre el poble i la nostra paraula? <br />
<br />
Posem uns quants exemples. Tots hem tingut a casa, o a ca la iaia, mamoles d'aquestes...<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyFmqMcf4mmR1iOG5bDzYQcg6UOqx3vSZe3QRr53XI0KHTAklGk4e24sCsVko0bqp04lmropSeCkF49bzuiE1P7gCc_2qhE9AI3v7OZ8y7FHCTvNOGMed9aXaAsiwyBW5PzYyq5DuvlWY/s1600/mamoles+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyFmqMcf4mmR1iOG5bDzYQcg6UOqx3vSZe3QRr53XI0KHTAklGk4e24sCsVko0bqp04lmropSeCkF49bzuiE1P7gCc_2qhE9AI3v7OZ8y7FHCTvNOGMed9aXaAsiwyBW5PzYyq5DuvlWY/s1600/mamoles+02.jpg" height="249" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mamoles</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTSjvGC29JfLfJwTyupUYfGVNJqNHE2lFSO0XRQqioSDjUDGqcaz_QI2PzzTb9wP4DJ5AuWPU9U1OtjgEY9LcYKjc1YHQ0Jz1qSiVTZpjd8N_zODRgk07F2ytQ3fruZO-ZJ92NiF3BeiM/s1600/mamoles+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTSjvGC29JfLfJwTyupUYfGVNJqNHE2lFSO0XRQqioSDjUDGqcaz_QI2PzzTb9wP4DJ5AuWPU9U1OtjgEY9LcYKjc1YHQ0Jz1qSiVTZpjd8N_zODRgk07F2ytQ3fruZO-ZJ92NiF3BeiM/s1600/mamoles+01.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Més mamoles</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHTF5VSQBA0ZuWiCGGRWDkvwFbGeto1te3mUsoQLD40eGidSgx2Ugu6xNq2nIWUKLp1FNrWzfmKUXk9rcTIU17MCjD4X1-XXJ3-6qsSp38TnmfurUmUaUO33QpaKMZ6X5NrGuIKeSK-5I/s1600/mamoles+03.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHTF5VSQBA0ZuWiCGGRWDkvwFbGeto1te3mUsoQLD40eGidSgx2Ugu6xNq2nIWUKLp1FNrWzfmKUXk9rcTIU17MCjD4X1-XXJ3-6qsSp38TnmfurUmUaUO33QpaKMZ6X5NrGuIKeSK-5I/s1600/mamoles+03.JPG" height="239" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Encara més</td></tr>
</tbody></table>
I un mamolós (o una mamolosa, eh!), fa mamoles:<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyDxjajOAx1TFwojy_IlmHumeeUtF46sz0bX7YqGBEftJIAh7lsQ80IohDADJ-7EFfIp50bdDX12Yq6Tos9lVPVqn_JsIwY45mTLJ7fQ6V1L6GEAX4Y2z6bMYroSuSM_CkEuCVKrQa04Y/s1600/mamoles+04.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyDxjajOAx1TFwojy_IlmHumeeUtF46sz0bX7YqGBEftJIAh7lsQ80IohDADJ-7EFfIp50bdDX12Yq6Tos9lVPVqn_JsIwY45mTLJ7fQ6V1L6GEAX4Y2z6bMYroSuSM_CkEuCVKrQa04Y/s1600/mamoles+04.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Açò no serveix per a res</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKp2jr8RiBKFZS1znRlEMAlJESy9KfKkLltKpmsD5zozp_e-1V_dXZWVxebLSS7sxXdyvV75waQEcq3Nrqt5e8xIfJHt334QGnEkVgK_3_qnV-TV2nu9W_HeqMY1cpfyEqv-1DVTTb9fA/s1600/mamoles+05.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKp2jr8RiBKFZS1znRlEMAlJESy9KfKkLltKpmsD5zozp_e-1V_dXZWVxebLSS7sxXdyvV75waQEcq3Nrqt5e8xIfJHt334QGnEkVgK_3_qnV-TV2nu9W_HeqMY1cpfyEqv-1DVTTb9fA/s1600/mamoles+05.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tio, eres un mamolós!</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1MLLJttMcUCDB-GzkSHILakMaQ84Y_uVN27WMrbtcTKLig8up1P3o0L5SfUO2-8XL5XNOsSwEs9zl6c8jyTSuqaJ3kjROeaplJNB8G7xCdGaARtA-tca3FLO77Is7rPgoCXvMaY9diJI/s1600/mamoles+06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1MLLJttMcUCDB-GzkSHILakMaQ84Y_uVN27WMrbtcTKLig8up1P3o0L5SfUO2-8XL5XNOsSwEs9zl6c8jyTSuqaJ3kjROeaplJNB8G7xCdGaARtA-tca3FLO77Is7rPgoCXvMaY9diJI/s1600/mamoles+06.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aleee, mamolosa!</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe8N_EP1Q9cCyG5IL7c9TYremMrsO_DKKpvA28H_yQd20iPOWMTqr6Nav_kj_xfUSmI7mGb25j7HqFpsU7R9iMTF2PhFb9kIbjt_q-u4TQZDPVVc6U5FM4GcrtpcBsqqMjJjHE5TDKX40/s1600/mamoles+078.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhe8N_EP1Q9cCyG5IL7c9TYremMrsO_DKKpvA28H_yQd20iPOWMTqr6Nav_kj_xfUSmI7mGb25j7HqFpsU7R9iMTF2PhFb9kIbjt_q-u4TQZDPVVc6U5FM4GcrtpcBsqqMjJjHE5TDKX40/s1600/mamoles+078.jpg" height="192" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Xei, això sí que és ser mamolós...</td></tr>
</tbody></table>
<br />
I ara, què? Els que no sou santapolers, ja no teniu cap excusa per a dir que no sabeu què significa <i>mamola</i>. Ara ja sou uns sabuts, i podeu usar-la sempre que vulgueu. No sigueu mamolosos, i no pleneu la casa de mamoles. No compreu mamoles als fills, ni als néts. No feu mamoles a casa, és més fàcil anar a l'IKEA. <b>Però la paraula, digueu-la molt, que és bonica, natural i única.</b>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-38301780652438827182013-08-06T05:02:00.002-07:002013-08-06T05:03:50.615-07:00To beer or not to beer. That's the questionAra que estem en estiu, quina és la millor manera de refrescar-nos? La platja? Aigua calenta. La piscina? Aigua més calenta. El riu? Aigua massa freda. No corre l'aire, i si corre, ve de ponent. Deixem-ho estar, millor que no córrega.<br />
<br />
Sense dubte, la millor manera per refrescar-nos durant l'estiu, és una beguda ben ben freda. Coca cola? Bah... Aigua? Massa normal... Llavors? Què prenem? La meua solució és: una bona cervesa. Estic segura que a la gran majoria ens va portar algun temps acostumar-nos a aquesta beguda. Els primers glops són difícils d'assimilar: el sabor no ens és familiar, no és com cap beguda que hem tastat anteriorment. Però observem el nostre voltant, i tothom beu cervesa: gent jove, gent major, gent més major. Tots en beuen. <i>Per què a mi no m'entra, aquest primer glop?</i><br />
<br />
I un dia, t'alces decidit. Hui m'agradarà la cervesa. I si no, serà a la força. A la de vint. O a la de mil. Fins que t'acostumes a eixe sabor i a eixa frescor que t'acompanyarà tota la vida. Passaran els estius, i fins i tot els hiverns. Serà una beguda social. Amb amics, parella, familiars; aniversaris, festes del poble, nits de tapes; a casa a soles, o amb companyia. Cervesa de marca, cervesa sense marca; cervesa de la terra, cervesa alemanya, anglesa, irlandesa. Cervesa rossa, cervesa negra; un quinto, un terç, una pinta, una canya, un pot. Tant ens farà, totes ens agradaran.<br />
<br />
I com a espai filològic que és aquest bloc, no podia anar-me'n sense parlar de la paraula que denomina aquesta gran companya líquida. Tots sabem que la cervesa és la beguda alcohòlica que es prepara per fermentació d'ordi germinat i aromatitzat amb llúpol. Però, sabeu d'on prové? <span style="font-family: Gentium;"> </span><br />
<br />
<span style="font-family: Gentium;">Segons Coromines, la paraula <i>cervesa</i> </span><span style="font-family: Gentium;">prové del francés <i>cervoise</i>, que derivaria del llatí <i>cervisia</i> o <i>cerevisia</i> que, alhora, vindria d'una arrel cèltica, amb el gal·lès <i>cwrw</i> i el gaèlic <i>coirm</i>. En aquestes llengües, tindria el mateix significat. Veiem que s'ha conservat amb el nom que van donar els celtes. Així doncs, l'arrel comuna és ben palpable: </span><i>cervexa</i> (gallec), <i>cerveja</i> (portugués), <i>cerveza</i> (castellà) i <i>cervesa</i> (català).<br />
<br />
Als països eslaus d'Europa, s'usa la paraula <i>pivo</i>, o alguna molt pareguda. Aquesta, remet directament a 'beguda'.<br />
<br />
Si continuem el nostre viatge cerve-filològic, apuntarem que als països nòrdics i Finlàndia, Estònia i els països bàltics, s'empra una paraula com ara <i>olut</i> (finlandés), <i>alus</i> (estonià, lituà, letó), <i>øl</i> (danès, noruec) o <i>öl</i> (suec), que provindrien de la mateixa arrel que l'anglesa <i>ale,</i> del finlandés i l'estonià <i>olut</i>.<br />
<br />
I, com sempre, trobem els casos diferents a la resta. És l'exemple de l'euskara, que empra la paraula <i>garagardo</i>, l'hongarés, que diu <i>sör</i>, <i>ser</i> o <i>serital</i>, o el gaèlic manx, que empra <i>lhune.</i><br />
<br />
Com a mena de resum, i en honor a la nostra beguda preferida (i perquè no patiu cap problema en demanar-ne una en qualsevol racó d'Europa), us deixe amb aquest mapeta tan aclaridor. Demaneu <i>cervesa </i>a la nostra terra, una <i>birra</i> a la bella Itàlia, o una <i>garagardoa</i> (com m'encanta!) a cals veïns. Ah! I beveu-ne molta, molta aquest estiu!<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitTXpHQMAtXBIuW2fyss02owlkCyvkZYy0wDvxlIDcaA6qYQ0bWDYD9enzEvXnFI5oNa1-nm_HinXwRnl1rzmNIrsbHhdT44zQe6J55b2ZR1yi6q1bGqo62KaAxS-lld0YAopyOP1phZ0/s1600/cervesa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitTXpHQMAtXBIuW2fyss02owlkCyvkZYy0wDvxlIDcaA6qYQ0bWDYD9enzEvXnFI5oNa1-nm_HinXwRnl1rzmNIrsbHhdT44zQe6J55b2ZR1yi6q1bGqo62KaAxS-lld0YAopyOP1phZ0/s1600/cervesa.jpg" height="301" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">No feu cas del <i>cervessa</i> amb dues -ss- que hi ha sobre la nostra terreta!</td></tr>
</tbody></table>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-54590654840718250992013-07-25T02:36:00.002-07:002013-07-25T02:36:44.023-07:00Tremolors tràgics en tren<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxVoHdqqFZeE96p_GF9begDhOEUMdnOkuNtQ9J0qtcFNwaaZ_cdO7pwAHeW9n_yiBE7iasOYjRm9F7zPCxFJaJ1iEWyYlYaTmTs8KW2lotRhUMVQseUS__eDG3zrJua-8YwzdiHe_GqHw/s1600/DSC05247.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxVoHdqqFZeE96p_GF9begDhOEUMdnOkuNtQ9J0qtcFNwaaZ_cdO7pwAHeW9n_yiBE7iasOYjRm9F7zPCxFJaJ1iEWyYlYaTmTs8KW2lotRhUMVQseUS__eDG3zrJua-8YwzdiHe_GqHw/s320/DSC05247.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Calfreds. Pèls de punta.<br />
La notícia d'anit ens ha deixat a tots bocabadats. Qui anava a imaginar, durant un dia de festa, una tragèdia d'aquesta magnitud? No puc ni veure les imatges, em pose més que malalta... Pensem en les vides que han acabat, els somnis que no es faran realitat, les persones que no tornaran a veure's... Il·lusions trencades, famílies trencades, tot un món trencat, ara mateix.<br />
<br />
M'imagine moltes històries que podrien haver sigut les dels viatgers. I m'imagine una en concret, que ens podria haver ocorregut a qualsevol de nosaltres. M'imagine una mare i una filla. La filla, jove i amb molta vida per davant, vol anar-se'n a Santiago amb uns amics, a casa d'una altra amiga, per a gaudir d'unes festes que mai ha viscut. La mare, com tota mare responsable, dubta, i decideix negar-li el viatge (que és molt jove, que li pot ocórrer qualsevol cosa, que el viatge és molt llarg, que la ciutat és molt gran...). La filla, com totes les filles del món, es queixa, s'enfada, plora, li ho demana mil vegades per favor, però la mare continua amb la negació rotunda i absoluta, sense cap possibilitat de negociar.<br />
<br />
Però, com a filla insistent i inconformista, no descansa fins aconseguir el que vol. Al dia següent, prepara una motxilla amb un parell de drapets, el carregador del mòbil i uns auriculars. És clar, ella ja tenia els bitllets de tren comprats des de feia tres dies. Al migdia, després de dinar, s'alça de la taula, li planta cara a la mare, i li diu que se''n va, i que tant li fa si la deixa com si no. Que ella vol anar-se'n amb les amigues, que aniran a per elles l'amiga compostel·lana i la seua família, que no patiran cap problema, que el tren va directe.<br />
<br />
I la mare, què podria dir? La filla ja ho havia dit tot. I amb mala gana, mal cos i discussions, dos besets i cop de porta. L'una, se n'anirà contenta, amb els amics que l'esperen al cantó del carrer, il·lusionats pel viatge i les noves festes que els esperen. L'altra, romandrà a casa, de mala llet, preocupada per la filla, pensant què li dirà quan hi torne dos dies després.<br />
<br />
La resta de la història, ens la podem imaginar. Ningú no arribarà, ni a la nova ciutat, ni de tornada a casa. No hi haurà temps per a comiats. I així se'ns quedarà el cos, pensant en més de 70 històries que potser no coneixerem, però que ens podem imaginar. I una com aquesta ens podria ocórrer a qualsevol de nosaltres.<br />
<br />
Què podem aprendre d'aquestes tragèdies? Que no hem de deixar eixir de casa les nostres filles? Que no hem d'anar en transport públic? Que mai no arribarem a crear un mitjà de transport totalment segur? No crec que hàgem d'insistir en aquestes coses. Ens juguem la vida a cada segon, tant si eixim de casa com si no, tant si anem en bus com en avió, tant si anem a soles o amb companyia. Estem contínuament exposats al risc, i això mai no ho podrem evitar. Per tant, el que podem aprendre, és que hem de viure cada segon de la nostra vida com si fóra l'últim. Hem de gaudir al màxim, gaudir dels xicotets plaers que ens donen les coses més insignificants. Hem de valorar el que tenim, lluitar per allò que volem aconseguir. Hem de deixar de protestar per tot, de viure entre problemes, de donar importància a allò que no en té cap. Valoreu, viviu, gaudiu. Perquè això ens dóna vida.<br />
<br />
<br />
<br />
<i>Forza Galiza. Força a tots aquells que estan patint aquesta desgràcia en primera persona. Molta força. </i>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1785553744995911795.post-82572160225947036812013-07-23T04:31:00.001-07:002013-07-23T04:31:52.969-07:00Nyas, coca!<span style="font-size: x-small;"><i><b>Nyas: </b>deformació vulgar de jas, forma d'imperatiu equivalent a «pren, agafa això» (que et dono). <span class="bolditalic"><b>Nyas, coca!</b>: </span>ho
diuen els infants quan peguen una bufetada; també es diu metafòricament
quan hi ha algun contratemps (Val.). Es pronuncia vulgarment nyas a Val., Ontinyent, Benissa, Miramar, Bellreguard, Palmera, Monnòver i Menorca. </i>(DCVB)<i><br /></i></span><br />
<br />
El meu iaio tenia el malnom de "Coca". A Santa Pola, el meu poble natal, s'usa molt aquesta expressió de "Nyas, coca!". És per això que he volgut iniciar el meu bloc amb aquesta entradeta tan familiar, perquè vull que també ho siga el bloc, de familiar. <br />
<br />
Vinc d'un poble costaner, de tradició marinera, del sud del País Valencià. No diuen que el català va de Salses a Guardamar? Doncs jo sóc d'un dels llocs més pròxims a Guardamar: Santa Pola. No tenim res a envejar a la resta de pobles o ciutats costaneres taaaan i tan turístiques. Això sí, ara, la cultura de "sol i platja" s'ha transformat en les 3P: Pipes, Passeig i Platja. Ja no s'hi mouen tants diners com fa alguns anys...<br />
<br />
Doncs bé, sóc una <b>filòloga catalana, del sud sudíssim del País Valencià</b>, i amb el castellà com a llengua materna. Estrany, oi? No m'hi vaig poder resistir. Volia ser diferent, volia ser l'ovella negra -o blanca-, per què no? Ma mare és catalanoparlant de naixement. El meu avi era del camp d'Elx, i la meua àvia, de l'illa de Tabarca (sí! És una espècie en perill d'extinció!), els dos perfectament catalanoparlants, amb les seues paraulotes i expressions, amb la perfecta pronunciació de la <i>ll</i>, que tant ens fot als estudiants de tradició castellana. Per part de pare, el meu avi també era totalment catalanoparlant, però als fills ja els van parlar en castellà. I així va ser com, entre ma mare i mon pare, es van decidir a parlar-me en castellà. El fet que aprenguera català amb facilitat va ser gràcies al carrer i a l'escola. Sembla mentida que ara lluitem tant perquè no ens sembla suficient, però per a mi ho va ser (mireu-me ara!). No obstant això, tots sabem com està el tema, i que s'ha de continuar lluitant i posant de la nostra part perquè continue avançant l'expressió i l'educació en català.<br />
<br />
I què significa ser filòloga catalana al sud del País Valencià? Significa aconseguir moltes coses positives, però rebre'n moltes de negatives. Són moltes les lloances que he pogut rebre perquè, sent castellanoparlant, he arribat a ser filòloga catalana (lloances, com podeu imaginar, per part de les persones que són amigues de la llengua i la cultura catalanes). D'altra banda, com tothom podria esperar, arriba l'hora de les típiques preguntes i hipotètiques afirmacions:<i> "¿Por qué filología catalana? ¿No había filología valenciana?"; "Seguro que eres del barça"; "¿Eres independentista?"; "¡Uuuuh, qué radical!"; "Eso no sirve pa' na', es una lengua muerta"; "El catalán y el valenciano no son lo mismo, el catalán no se entiende"</i>, i un llarg etcètera que, al cap i a la fi, acaben per avorrir-te. I arriba el moment que deixes de discutir, perquè te n'adones que no paga la pena.<br />
<br />
Ací, la vida en català és prou difícil. I més quan has tingut mitja vida com a castellanoparlant, quan tothom t'ha parlat sempre en castellà. Ara em veig ofegada quan parle en català amb aquells catalanoparlants que em parlaven en castellà. No saben respondre'm en català, xe! Els costums, que no es poden canviar...<br />
<br />
I aquesta filòloga catalana del sud sudíssim del País Valencià és una enamorada de la magnífica ciutat de Barcelona. Me'n vaig enamorar, i no puc fer res per oblidar-la. Somie que arribarà l'hora que hi aconseguiré un treball, i que els meus esforços hauran pagat la pena. I continuaré enamorada de Barcelona. Per això també he volgut fer-li un xicotet homenatge, i dedicar-li la portada del meu bloc: la façana amb un dels cal·ligrames més famosos de<b> Salvat-Papasseit</b>, que em va enlluernar des del moment que el vaig descobrir.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglMeYe6dHv-n8jxEnFjTtF6rQzjZ-y1JcUulH1X6hkb_xs1EF0wSUYeW1KjN42RJY4l158wXxsbVAc3QIoWsFZvRHjIKfeUkWWhZ9KMWWA8l5x8_eU8eFvyxJj9mnB9J45j4j_z3-VYHs/s1600/blog.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglMeYe6dHv-n8jxEnFjTtF6rQzjZ-y1JcUulH1X6hkb_xs1EF0wSUYeW1KjN42RJY4l158wXxsbVAc3QIoWsFZvRHjIKfeUkWWhZ9KMWWA8l5x8_eU8eFvyxJj9mnB9J45j4j_z3-VYHs/s1600/blog.jpg" height="155" width="320" /></a></div>
<br />
I amb aquesta entrada de presentació, inicie el meu camí com a bloguera. No sé sobre què escriuré, ni amb quina freqüència ho faré, però el que sé és que vull escriure, vull expressar-me, vull debatre i queixar-me. I sobretot, parlar de llengua i escriure en aquesta llengua tan bonica i perfeta. Perquè per a això la tenim, per a usar-la.<br />
<br />
Mar.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/15240198219428425685noreply@blogger.com2