dimecres, 23 d’abril de 2014

Des de sempre, i per a sempre: t'estime

No recorde el dia que vam contactar per primera vegada. Potser era massa xicoteta, potser no m'hi arriba la memòria. Del que estic cent per cent segura és que, des d'aquell primer moment, sabíem que estàvem fets l'un per a l'altre.

No recorde com vas aparéixer el primer dia, ni què em deies, ni què volies expressar. Segurament alguna il·lusió, alguna historieta entretinguda o com seria un món diferent al nostre. M'omplies de somnis, de diversió i entreteniment. M'ensenyaves a estimar, a comprendre, a valorar les xicotetes coses de la vida (de la meua, i de la teua).

Amb els anys vam anar creixent, junts. De vegades ens obligaven a trobar-nos, i moltes d'aquestes vegades ni tan sols m'agradaves. En alguna ocasió, fins i tot, arribàrem a ser enenmics, i potser ni et feia cas: no m'agradava com havies canviat, ni com havies arribat a mi. Segurament la pressió que d'altres posaven sobre nosaltres ens va fer distanciar-nos.

Però tornàrem a créixer, de la mà. Podia trobar-te a casa, on menys ho esperava, i omplies els meus moments de soledat i confusió, de desesperança i desànim. I com jo, tu també creixies, d'una altra manera. T'omplies més i més, et feies més gros, però no m'importava. T'estimava igual, o més, perquè em feies evadir-me del meu món durant molt més temps, una estona que podien ser dies, setmanes o mesos.

I vas continuar amb mi més profundament. Vas entrar al meu interior, em vas arribar al cor i et vaig voler conéixer en tots els sentits possibles. Vam passar quatre anys emocionants, d'estima i odi de vegades, però cada cop que ens enfrontàvem d'una manera analítica, volia saber-ne més i més. Mai no podria avorrir-te.

Ara que ja et conec com jo vull, em deixes estimar-te, fer de tu el que vull, fondre'ns en un sol cos, viure en una sola ment. I ara més que mai, sé que sempre aniràs amb mi, que mai m'abandonaràs, que vindràs a buscar-me sempre que et necessite, i quan no també. Que continuaràs mostrant-me nous móns, noves cultures, noves llengües, noves maneres d'estimar(-te). Em submergiràs en d'altres maneres de pensar, en d'altres maneres de viure i veure la realitat que ens envolta, en d'altres cossos i d'altres ulls, en d'altres cors.

Aquesta és la nostra història, estimat llibre, estimades lletres. I hui, per Sant Jordi, i pel vostre dia, vull dedicar-vos la meua estima.

Perquè sempre sereu part del que jo sóc.

Gràcies.