To beer or not to beer. That's the question

Ara que estem en estiu, quina és la millor manera de refrescar-nos? La platja? Aigua calenta. La piscina? Aigua més calenta. El riu? Aigua massa freda. No corre l'aire, i si corre, ve de ponent. Deixem-ho estar, millor que no córrega.

Sense dubte, la millor manera per refrescar-nos durant l'estiu, és una beguda ben ben freda. Coca cola? Bah... Aigua? Massa normal... Llavors? Què prenem? La meua solució és: una bona cervesa. Estic segura que a la gran majoria ens va portar algun temps acostumar-nos a aquesta beguda. Els primers glops són difícils d'assimilar: el sabor no ens és familiar, no és com cap beguda que hem tastat anteriorment. Però observem el nostre voltant, i tothom beu cervesa: gent jove, gent major, gent més major. Tots en beuen. Per què a mi no m'entra, aquest primer glop?

I un dia, t'alces decidit. Hui m'agradarà la cervesa. I si no, serà a la força. A la de vint. O a la de mil. Fins que t'acostumes a eixe sabor i a eixa frescor que t'acompanyarà tota la vida. Passaran els estius, i fins i tot els hiverns. Serà una beguda social. Amb amics, parella, familiars; aniversaris, festes del poble, nits de tapes; a casa a soles, o amb companyia. Cervesa de marca, cervesa sense marca; cervesa de la terra, cervesa alemanya, anglesa, irlandesa. Cervesa rossa, cervesa negra; un quinto, un terç, una pinta, una canya, un pot. Tant ens farà, totes ens agradaran.

I com a espai filològic que és aquest bloc, no podia anar-me'n sense parlar de la paraula que denomina aquesta gran companya líquida. Tots sabem que la cervesa és la beguda alcohòlica que es prepara per fermentació d'ordi germinat i aromatitzat amb llúpol. Però, sabeu d'on prové?  

Segons Coromines, la paraula cervesa prové del francés cervoise, que derivaria del llatí cervisia o cerevisia que, alhora, vindria d'una arrel cèltica, amb el gal·lès cwrw i el gaèlic coirm. En aquestes llengües, tindria el mateix significat. Veiem que s'ha conservat amb el nom que van donar els celtes. Així doncs, l'arrel comuna és ben palpable: cervexa (gallec), cerveja (portugués), cerveza (castellà) i cervesa (català).

Als països eslaus d'Europa, s'usa la paraula pivo, o alguna molt pareguda. Aquesta, remet directament a 'beguda'.

Si continuem el nostre viatge cerve-filològic, apuntarem que als països nòrdics i Finlàndia, Estònia i els països bàltics, s'empra una paraula com ara olut (finlandés), alus (estonià, lituà, letó), øl (danès, noruec) o öl (suec), que provindrien de la mateixa arrel que l'anglesa ale, del finlandés i l'estonià olut.

I, com sempre, trobem els casos diferents a la resta. És l'exemple de l'euskara, que empra la paraula garagardo, l'hongarés, que diu sör, ser o serital, o el gaèlic manx, que empra lhune.

Com a mena de resum, i en honor a la nostra beguda preferida (i perquè no patiu cap problema en demanar-ne una en qualsevol racó d'Europa), us deixe amb aquest mapeta tan aclaridor. Demaneu cervesa a la nostra terra, una birra a la bella Itàlia, o una garagardoa (com m'encanta!) a cals veïns. Ah! I beveu-ne molta, molta aquest estiu!

No feu cas del cervessa amb dues -ss- que hi ha sobre la nostra terreta!